Article 107. Regulació dels sòls amb rics d'inundació
1. La zona inundable està constituïda per la llera dels rius i rieres, per les franges de terreny vinculades a la preservació del règim de corrents, i per les planes d'inundació en episodis extraordinaris.
2. Als efectes de l'aplicació de la directriu de planejament que estableix l'article 9.2 de la Llei d'Urbanisme, dins la zona inundable, el POUM-LPC distingeix:
A.
Zona fluvial, corresponent a un període de retorn d'avinguda de 10 anys.
B. Zona de sistema hídric, corresponent a un període de retorn de 100 anys.
C. Zona inundable per episodis extraordinaris, corresponen a un període de 500 anys.
3. El règim d'usos d'aquestes zones es regularà d'acord amb l'article 6 del Reglament.
4. La resta d'edificacions i les activitats preexistents en terrenys inclosos en la zona fluvial que no s'ajustin al que estableix la regulació esmentada, queden fora d'ordenació.
5. La tramitació de les autoritzacions d'obres en zona de domini públic hidràulic i zona de policia, s'hauran de tramitar d'acord amb allò establert al Reial decret 1/2001, de 20 de juliol, que aprova el Text refós de la Llei d'aigües; el Reial decret 849/1986, d'11 d'abril, pel qual s'aprova el Reglament del Domini Públic Hidràulic; el Decret legislatiu 3/2003, de 4 de novembre, pel qual s'aprova el Text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya i el Reial decret 9/2008, d'11 de gener pel que es modifica el Reial decret 849/1986, d'11 d'abril, pel qual s'aprova el Reglament del Domini Públic Hidràulic
6. En aquelles zones en les que el domini públic hidràulic s'hagi superposat amb vials i zones enjardinades, en les actuacions que es prevegin s'haurà de tenir en consideració la preeminència d'aquest domini públic hidràulic sobre la resta dels usos.
Article 108. Permeabilitat
1. Caldrà preveure mesures correctores per assegurar la permeabilitat biològica de les noves infraestructures al territori, en especial les lineals, o en les obres de reforma de les ja existents.
Aquestes mesures contemplaran específicament solucions permeables quan travessin algun barranc, el domini públic hidràulic i el sistema hidràulic o separin dues àrees d'interès natural.
2. La classificació d'un sòl com a no urbanitzable o la qualificació d'un ja classificat com a no urbanitzable d'especial protecció podrà derivar-se de la seva aptitud per a constituir un corredor biològic per a la fauna. Aquesta aptitud es determinarà amb fonament a la funcionalitat que presenta l'espai per a aquesta finalitat, a nivell del polígon que rebria la qualificació i a nivell del conjunt de l'àmbit de referència al qual serviria el corredor.
El polígon es definiria com la línia poligonal única traçada a partir del perímetre resultant de l'exclusió dels sòls urbans, urbanitzables i no urbanitzables que es trobin inhabilitats per a la funció de corredor biològic o que clarament no serveixin a la seva funcionalitat.
L'aptitud geomètrica de l'espai determinaria a partir de les magnituds següents:
A.
Dimensions entre els extrems del polígon i la seva relativitat.
B. Funcionalitat determinada per la relació entre el sòl inclòs al polígon apte per ser corredor i les inclusions inadequades.
C. Orientació relativa del polígon respecte a la dels trànsits als quals ha de servir.
D. Porositat del perímetre poligonal.
3. Sempre que sigui necessari realitzar terraplens, desmunts, escombraries o superfícies ocupades per part de maquinària, caldrà assegurar la seva revegetació amb les mateixes espècies de la zona, amb una densitat adequada, determinada al projecte o la llicència urbanística.
4. Les obres de drenatge que es realitzin a les noves infraestructures hauran d'estar adaptades a la protecció de la fauna. Sempre que sigui possible, la inclinació de les parets de les obres de drenatge no superarà els quinze graus (15°) de pendent i tindrà una textura superficial de les parets rugosa, en forma d'escullera. Quan sigui necessària la construcció de pous de caiguda verticals, caldrà tancar l'entrada amb reixes horitzontals de llum inferior a deu centímetres (10 cm).
5. Les tanques dels conreus i de les zones ocupades per vegetació natural hauran de ser permeables al pas de fauna terrestre. Aquesta condició comporta que, com a mínim, per cada vint-i-cinc metres (25 m) lineals de tanca hi haurà una obertura al nivell del terra de vint-i-cinc centímetres (25 cm) d'alçada i d'un metre quadrat (1m2) de secció. No es podran realitzar tanques amb materials d'obra, llevat de les separacions d'autopistes, autovies i vies ràpides i del ferrocarril, a on l'alçada vindrà regulada per la normativa sobre el demani especial corresponent i, en el seu defecte, serà l'adequada per a evitar les seves immissions de tot ordre.
6. Salvat el que disposin les lleis sectorials, les noves xarxes de transport i subministrament de tota classe i la modificació del traçat de les existents que transcorrin en tot o en part en sòl no urbanitzable i que no es trobin referides al POUM-LPC, requeriran la seva prèvia definició per mitjà de pla especial urbanístic.
El pla especial urbanístic que definirà les noves xarxes de transport i subministrament de tota classe es trobarà sotmès al procediment d'avaluació ambiental de plans urbanístics establert per l'article 115 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament de la llei d'Urbanisme i per la llei 9/2006, de 28 d'abril, sobre avaluació dels efectes de determinats plans i programes en el medi ambient.
En cas de ser preceptiva l'avaluació d'impacte ambiental del projecte el procediment serà l'establert pel Real Decret legislatiu 1/2008.
7. Únicament quedaran excloses de la previsió de l'anterior article, les actuacions que consisteixin en la substitució o reparació dels elements tècnics de la xarxa sense alteració del seu traçat.
8. Com a directrius d'ordenació, els plans especials urbanístics projectaran les xarxes seguint les directrius següents:
A.
Acumulació al llarg de corredors longitudinals de serveis.
B. Seguiment de la traça d'altres infraestructures lineals preexistents.
C. Minimització de l'impacte sobre els espais al servei d'altres d'especial protecció i la interferència sobre corredors biològics.
9. Les previsions sobre permeabilitat d'aquest article tenen el caràcter de mínimes i podran ser ampliades per mitjà de les disposicions i els actes d'ordenació i intervenció urbanística quan sigui requerit per raons de preservació ambiental justificades.
Article 109. Topografia
1. Les construccions autoritzables en sòl no urbanitzable s'adaptaran a la topografia natural del terreny.
2. No es podrà construir en terrenys amb pendents naturals superiors al 20%.
3. En cas que calgui realitzar moviments de terres i actuacions de millora de les propietats del sòl:
A.
S'haurà de garantir la formació d'un nou sòl natural capaç de mantenir els processos ecològics que li són propis.
B. No podran adreçar-se a què permeti la ubicació de construccions sobre un sòl en el qual, sense l'alteració, n'estarien excloses.
C. Es limitaran els talussos a un pendent 1:2.
4. Els projectes facultatius que preceptivament s'acompanyaran a les sol·licituds de llicència urbanística per a moviments de terres en sòls no urbanitzables establiran mesures per a garantir la separació i posterior restauració de les capes de sòls.
5. Els moviments de terres per fer terrasses no podran originar feixes, desmunts o terraplens de mes de cinc metres (5 m) d'alçada. En cas de ser d'escullera, la cara vista de les pedres no podrà superar la dimensió d'un metre quadrat (1m2). Tanmateix, la dimensió de les pedres podrà ser superior, sempre i quan es cobreixi amb vegetació amb capacitat de consolidar-se sobre el nou terreny. En cas de no utilitzar escullera o mur de pedra seca, sempre serà obligatori revegetar la superfície que separa les esplanades conreades.
Article 110. Activitats extractives
1. Es considera ús extractiu les activitats d'aprofitament d'aigua i de minerals superficials i profunds.
2. Les activitats extractives d'àrids i terres tindran sempre caràcter temporal.
3. L'ús extractiu de qualsevol tipus està subjecte a llicència municipal, la qual resta condicionada a la prèvia obtenció de l'autorització preceptiva per part de l'organisme competent i el Programa de Restauració aprovat que ha de garantir el principi de restauració integrada, i el dipòsit de la fiança.
4. Les activitats extractives han d'obtenir l'autorització o la llicència ambiental, d'acord amb la Llei 20/2009, de 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats.
5. Sens perjudici dels anteriors articles, l'ús extractiu es sotmet a l'article 48 de la Llei d'Urbanisme, de forma que el projecte d'activitat s'han de sotmetre a informació pública per l'ajuntament i a informe de la comissió territorial d'urbanisme que ha d'emetre en dos mesos.